Santa Cristina d'Aro
Pedralta
Pedralta
Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa. Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu. (Girona)
Curiositats:
Pedralta ha estat, durant segles, la pedra
.JPG) |
| Pedralta |
basculant més gran de la Península Ibèrica i la segona d’Europa. Només amb la força de les mans la pedra superior, que pesa unes 1.000 tones, es podia fer ballar. Aquest monument geològic, però, va perdre l’equilibri natural l’any 1996 arran d’una intensa tempesta. El 1999 va ser tornada a lloc sense la facultat de bascular. A causa de la seva peculiaritat, aquest paratge ha estat considerat tradicionalment un indret màgic i de culte pagà. Actualment, cada darrer diumenge de maig s’hi celebra un aplec popular.
Platja d'Aro.
 |
Caball bernat. Platja d'Aro (Girona)
|
Des del cavall bernat tenim una fantàstica vista de la platja.
 |
Platja d'Aro (Girona)
|
 |
Platja d'Aro (Girona)
|
Capritxos de la naturalesa, els pins Mediterranis creixen en qualsevol lloc.
 |
Platja d'Aro (Girona)
|
Les entrades del mar, ens crea uns racons fantàstics.
 |
Platja d'Aro (Girona)
|
 |
Platja d'Aro (Girona)
|
Per el camí de ronda, trobem llocs fantàstics per fotografiar.
 |
Camí de ronda, Platja d'Aro (Girona)
|
 |
Camí de ronda, Platja d'Aro. (Girona)
|
Tossa de Mar.
 |
El que queda de l’Ermita. (Tossa de mar).
|
 |
Un clàssic de Tossa, (Torre mes el canyó)
|
 |
El sol travessant l’Ermita. Tossa de Mar (Girona)
|
 |
La torre des de sota. (Tossa de Mar)
|
 |
El castell de Tossa de Mar, des de la platja.
|
PERATALLADA
Peratallada és una vila del municipi baix empordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Fonteta per formar Forallac. Al 2005 tenia 222 habitants.
Declarat conjunt històric artístic conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva.
Al mig del poble emmurallat s'alcen el castell, format pel nucli fortificat sobre un enorme basament tallat a pic, i el palau. L'església parroquial es troba extramurs, en lloc despoblat. La muralla que envolta el barri del castell forma un recinte clos. Al nord i a l'est, dues contramuralles protegien aquests sectors del poble. Aquestes muralles són dels segles XII-XIII, amb la part superior refeta entre el segle XVI i el XVIII. Del recinte principal, en resten alguns llenços, els valls i tres torres de planta quadrada (de les quals una és la Torre de les Hores) i restes d'una altra així com de l'entrada del carrer Major. De les contramuralles resten llenços de murs, valls i restes d'algunes torres, una de planta circular, i el portal dit de la Verge a la banda nord. Uns 200 m al nord del portal, extramurs, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, obra de finals del romànic.
Informació obtinguda de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Peratallada
Santa Pau.
Geografia:
És al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de Sant Julià del Mont i Serra de Finestres i a 496 m. sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 km. de Barcelona, a 50 km. de Girona i a 9 km. d'Olot.
En línea recta equidista a 45 km. de la Badia de Roses i del pic del Canigó, i tant l'un com l'altre son visibles en dies clars des de diversos indrets del terme municipal. Això dona un caràcter mixt de prepirineu i prelitoral a la seva climatologia i per tant també al tipus de vegetació.
El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà
 |
La Plaça de Santa Pau (Girona)
|
 |
| Les voltes de la plaça de Santa Pau (Girona) |
